Fa bon dia i des de la finestra, com sempre que no és núvol, es veu el mar. Bons auguris. Nervis. Sé que serà aquesta tarda. El Contes i Tocs al Museu Picasso, projecte estimat, com un nen desitjat, és a punt de néixer. Us explicaria els cops de peu que em dona a la panxa, però és difícil de descriure… Estic tan contenta. I em pregunto com serà? Rosset o morenet? Amb el nas xato o allargat? Tindrà les galtes vermelles? Ah, preguntareu, i el pare? Com és? Us he de dir que tres som tres els pares-mares de la criatura: l’Ignasi, l’Helena i jo, i de madrines també en té: la Marta, la Mercè, l’Anna… Si el voleu venir a conéixer, ja sabeu, sou benvinguts!

Anuncios