Narració de contes i històries de pagès a l’entorn dels objectes del Museu del Blat i la Pagesia de Cervera.

El patrimoni etnològic, segons la definició més estesa, inclou el conjunt de testimonis, tant materials com immaterials, representatius de les formes de vida populars i tradicionals, especialment del període preindustrial. Entenent com a tal des dels estris i les tècniques relacionades amb els oficis artesanals, a les rondalles, les cançons, les danses, o el propi llenguatge que utilitzem per a definir feines, eines, comportaments, estats d’ànim, etc.” Carme Bergés

Temps de segar, anys 60 - http://www.florejacs.cat

A la Carme, directora del Museu Comarcal de Cervera, la vaig conéixer durant una Fira a Florejacs, i allà mateix vam començar a parlar de projectes i ens vam engrescar mutuament. El moment d’endegar la col·laboració no va arribar fins l’any 2010.

El projecte havia d’estar lligat al que realment m’interessava: les persones, les seves vivències, records, anècdotes i paisatges. En definitiva, unes experiències que enriquissin el projecte i un projecte que enriquís les persones. Però, què fa una uruguaiana que sempre ha viscut a ciutat parlant del camp de la Segarra? Com sol passar, tot és fruit de les històries d’amor: l’ofici, la parella, el silenci i les empremtes d’una terra seca i dura, i la seva gent. Després d’una primera pensada, vaig demanar ajuda a l’Anna Gabernet, narradora nascuda a Bellpuig, per redactar i dissenyar. Ja tenia al cap dos narradors més, la Noemí Caballer i el Carles Alcoy, fills de Salàs; i dues persones que han viscut a pagès tota la vida i que coneixen bé el camp de la Segarra: en Ramon i l’Antònia, de Florejacs, amb qui havia compartit moltes estones de conversa.

El dia 11 de gener de 2011, finalment, vam presentar el projecte davant les escoles i la premsa local al celler del Museu del Blat i la Pagesia. De moment, dels quatre subprojectes que sorgiren, en farem dos: L’hora del batre al MuseuL’hora del batre a les Escoles. Esperem haver transmés tot el nostre entusiasme per rememorar i reviure a través dels objectes, els contes i les històries, un passat que ha deixat rastre, que ens ha fet a tots qui som. Creiem que és necessari saber d’on venim per tenir clar a on anem; cal que coneguem el passat tant com el present per ser capaços de llaurar un bon futur.

Anuncios